domingo, 7 de mayo de 2017

Hercules

Hercules

Es tracta del més cèlebre dels herois grecs, el paradigma de la virilitat i el capdavanter de l'ordre olímpic contra els monstres ctónicos. La seva extraordinària força és el principal dels seus atributs, però també ho són el coratge, l'orgull, cert candor i un formidable vigor sexual.8 Se'l considera l'ancestre dels Reis d'Esparta

Diana

Diana

Diana fue originalmente una diosa de la caza, relacionada con los animales y las tierras salvajes. Más tarde pasó a ser una diosa de la luna, suplantando a Luna y siendo también un emblema de la castidad. Los robledos le estaban especialmente consagrados. Era alabada en la poesía por su fuerza, gracia atlética, belleza y habilidades en la caza.


Mercuri

Mercuri

Segons la interpretatio romana, mitjançant la qual els cultes locals dels pobles conquerits es veien com a variants locals de la pròpia religió, Mercuri va ser identificat amb diversos déus germànics, entre ells Lugus i altres divinitats missatgeres.
Mercuri no apareixia a la primera mitologia romana, sinó que va sorgir després, assimilat a l'Hermes grec (aproximadament al segle IV aC). La seva popularitat, però, el va convertir ben aviat en una de les divinitats principals del panteó, com proven els nombrosos llocs de culte conservats i el festival Mercuralia en honor seu.

Vulca

Vulca

En la mitologia romana, déu del foc i dels metalls, fill de Juno sense intervenció masculina i marit de Venus. Era déu del foc i dels volcans, forjador del ferro i creador d'art, armes i armadures per a déus i herois. Es correspon amb Hefest a la mitologia grega.Altres noms que rep són: Mulciber ("el que fa tou") en la Mitologia romana i Sethlas en la Mitologia etrusca.

Ceres

Ceres

Ceres, en la mitologia romana, era la deessa de l'agricultura, les collites i la fecunditat. El seu equivalent en la mitologia grega era Demèter. La paraula deriva de l'arrel protoindoeuropea ker, que significa "créixer"

Resultado de imagen de ceres mitologia

Neptu

Neptu

Neptú era un déu de la religió romana invocat per protegir les persones de la calor estival el qual enviava les pluges. Amb el contacte amb la cultura grega, fou associat amb Posidó i va perdre la seva identitat original, passant a ser el déu dels mars i els terratrèmols. Les representacions artístiques de Neptú el mostren amb els atributs aportats per la religió grega: el trident, els dofins i els tritons.

Venus

Venus

Venus és una deessa romana principalment associada amb l'amor i la bellesa, amplament, encara que no completament, equivalent a la bella grega Afrodita.
Va ser reverenciada a les religions politeistes i a les mitologies de les cultures clàssiques. En un principi era la deessa de la primavera, i com que la cultura romana tenia com a costum el d'annexionar-se altres déus d'altres cultures, es va identificar amb la deessa grega Afrodita

Pluto

Pluto

Va ser assimilat al déu llatí Dis Pater (el pare ric), que en els seus orígens era un déu agrari, com Plutó, i d'ell provenien les riqueses de la terra.
Plutó era el fill de Saturn i Ops, marit de Prosèrpina, que va ser raptada per casar-se amb ell. La mare de Prosèrpina, Ceres es va enfadar i conseqüentment va provocar l'hivern.
Les representacions de Plutó són amb barba espessa i amb una actitud dura. A vegades porta casc, un regal dels ciclops i aquest tenia el poder de tornar-lo invisible. A vegades porta una corona de fulles.
Resultado de imagen de pluto mitologia

Zeus

Zeus

Els seus atributs són el llamp, l'àliga, i el ceptre. Se'l sol representar o bé dempeus amb el llamp a la mà dreta alçada, o bé assegut en posat majestàtic.
Va casar-se amb Hera però tingué diferents embolics i fills amb altres dones ja fossin divines o mortals i també va mantenir relacions amb algun noiet com Ganimedes. Una de les seves dones era Mnemòsine, deessa de la memòria. Amb ella va tenir nou filles, les muses: Euterpe, Terpsícore, Polímnia, Melpòmene, Talia, Cal·líope, Urània, Clio i Èrato. Alguna de les seves conquestes femenines són Alcmena, una mortal anomenada Leda a la qual Zeus va posseir convertit en cigne, o Europa. Per tal d'aconseguir els seus desitjos era capaç de transformar-se en qualsevol animal. A més, posseïa el domini sobre les tempestes, els llamps i els trons.
Resultado de imagen de zeus viquipedia

Apol.lo

Apol.lo
Va ser una de les divinitats principals de la mitologia grecoromana, un dels déus olímpics. Era fill de Zeus i Leto, i germà bessó d'Artemisa, posseïa molts atributs i funcions, i possiblement després de Zeus va ser el déu més influent i venerat de tots els de l'Antiguitat clàssica.
Era descrit com el déu de la divina distància, que amenaçava o protegia des de dalt del cel, sent identificat amb la llum de la veritat, tal és com s'ho representava amb el sol. Era temut pels altres déus i només el pare i la mare podien contenir-lo. Era el déu de la mort sobtada, de les plagues i malalties, però també el déu de la curació i de la protecció contra les forces malignes. A més, era el déu de la bellesa, de la perfecció, de l'harmonia, l'equilibri i de la raó, l'iniciador dels joves en el món dels adults, estava connectat a la natura, a les herbes i als ramats, i era protector dels pastors, mariners i arquers


Resultat d'imatges de apolo

Vesta

Vesta:
Vesta era la deessa de la llar, filla de Saturn i d'Ops i germana de Júpiter, Neptú, Plutó, Juno i Ceres. Es correspon amb Hestia en la mitologia grega, encara que en el culte romà va assumir major rellevància. És el símbol de la fidelitat. Tenia per sobrenom, Aio locucio. Representa l'art de mantenir el foc de la llar i del temple intern. Està relacionada amb les Vestals que eren reclutades a l'edat de deu anys per mantenir encesa la flama del temple dedicat a la deessa, com «sacerdotesses del foc etern».
Resultat d'imatges de vesta diosa

Libera

Libera:

És una deessa de la fertilitat en la   Religió de l'antiga Roma. Els seus orígens es desconeixen, encara que es creu que va poder haver estat una deessa de la fertilitat dels arcaics o pre-romans de Magna Grècia. El seu nom en llatí és el femení de Liber, (lliure, o en un context de culte, la lliure). No se sap bé quan va passar a convertir-se en la companya femenina de Liber, també conegut com Liber Pater (el pare lliure), un déu de la fertilitat i guardià de les llibertats de la plebe
Resultat d'imatges de libera diosa


Liber

Liber:

Liber Pater, "Pare liber"), en la mitologia romana, era un déu de la fertilitat, la viticultura, el vi i la llibertat. Era una deïtat patrona dels plebeus de Roma i va ser part de la tríada de l'Aventino al costat de Ceres i Libera. La seva festa, Liberalia, que se celebrava el 17 de març, va arribar a associar-se a la llibertat d'expressió i els drets inherents a la majoria d'edat. El seu culte i funcions es van associar cada vegada més amb Bacus i el seu equivalent grec Dionís, les mitologies van arribar a compartir.
Es representa per dionis en la mitologia grega es deu del vi, del teatre i de les festes.

es fill de Zeus i Semele.

Resultat d'imatges de liber dios

Minerva

Minerva:
És la deesa de la sabiduria, les artes,les tècniques de la guerra.
És la protectora de Roma i la patrona dels artesans.
Representa Atena en la mitologia grega.
La llegenda diu que Júpiter, el seu pare, després d’haver matat Metis, va ddemanar a Vulcà que li obrís el cap i així va ser com va nèixer Atena.

Juno

Juno:
Deesea que representa Hera en la mitologia grega.Era la protectora de les dones i l’encarregada de vetllar per la felicitat i la prosperitat domèstiques.És la germana i esposa de Júpiter.
Era una deessa, equivalent a la Hera grega, deessa del matrimoni i reina dels déus. Filla de Saturn i Ops, germana i esposa de Júpiter, amb el qual va tenir dos fills, Mart i Vulcà i una filla, Lucina. Juno va ser una deïtat major de la religió romana i va formar part, al costat de Júpiter i Minerva, de la Tríade Capitolina, un important culte romà. En la mitologia romana Juno representa la maternitat.

Quirí

Quirí :
És el fill de Mart.
L’anomenaven el déu de la llança.
Quirí també rep aquest nom per Ròmul, fundador de Roma.

Mart

Mart:
Deu de la guerra.
Fill de Júpiter i Juno.


Júpiter


Júpiter: deu principal en el panteó.
Rei del deus i els homes.
Fill de Saturn, va destronar al seu pare amb ajuda dels seus germans Neptú i Plutó.