Apol.lo

Apol.lo

Va ser una de les divinitats principals de la mitologia grecoromana, un dels déus olímpics. Era fill de Zeus i Leto, i germà bessó d'Artemisa, posseïa molts atributs i funcions, i possiblement després de Zeus va ser el déu més influent i venerat de tots els de l'Antiguitat clàssica.

Era descrit com el déu de la divina distància, que amenaçava o protegia des de dalt del cel, sent identificat amb la llum de la veritat, tal és com s'ho representava amb el sol. Era temut pels altres déus i només el pare i la mare podien contenir-lo. Era el déu de la mort sobtada, de les plagues i malalties, però també el déu de la curació i de la protecció contra les forces malignes. A més, era el déu de la bellesa, de la perfecció, de l'harmonia, l'equilibri i de la raó, l'iniciador dels joves en el món dels adults, estava connectat a la natura, a les herbes i als ramats, i era protector dels pastors, mariners i arquers